Els pobles com Conesa són coneguts pels seus nuclis antics, els seus carrers estrets, les antigues cases de pedra amb arcs, la creu, el campanar... Però aquest darrer any a Conesa s’hi ha instal·lat també una obra d’art contemporani de l’escultora conesina Dolors Comajuncosa, anomenada “Evolució”, que tot i la seva modernitat queda totalment integrada dins l’estil del poble.
Seguint aquest nou camí obert, tres conesins, el Jordi, la Montse i el Joan, proposaren realitzar una caminada artística des de l’ermita de Sant Antoni a Conesa fins a la Font del Molí el dissabte 20 d’agost. Aquesta actuació de “land art”, art a la terra o al paisatge, va despertar la curiositat de més de cinquanta persones que seguiren el recorregut i gaudiren i es sorprengueren amb les vint-i-tres instal·lacions diferents que es trobaven al llarg dels dos quilòmetres i mig que tenia el recorregut. Tot estava pensat com un divertiment i a la vegada tenir un punt crític amb quins són els límits de l’art en el segle XXI.
Algunes accions ja estaven preparades per interactuar amb els participants, com la de regalar una paraula escrita i que al finalitzar el recorregut es retrobaria penjada en un arbre. Altres instal·lacions foren reinterpretades, com la de la senyal de SPOT (que no vol dir el mateix que STOP) i el pas zebra que hi havia al mig d’un camí i que per un moment es convertí en la famosa fotografia de The Beatles, a Abbey Road.
Una de les actuacions més sorprenents es trobava a la Creu de Terme que fou embolicada amb un gran drap blanc, tal qual una obra dels artistes Christo i Jeanne-Claude. També el safareig del poble ple de vaixell de paper. Un gran marge amb tot de cadires penjades. Una platja, unes grans pedres del costat del camí convertides en una gran tortuga i un gran cocodril. Una bicicleta fent un impossible circuit pel tronc d’un arbre. Una taula amb telèfon, despertador i cadires al bell mig d’un rostoll. Nius gegants en un arbre. Petits molinets de vent que contrastaven amb els gegants generadors eòlics que ens estan destrossant el paisatge. Una abstracta ballarina amb tutú que assajava davant el mirall...
També hi hagué més referències a grans obres d’art, com uns gira-sols pansits en record a Van Gogh, una reinterpretació de “El crit” d’Edvard Munch, una porta vella convertida en un gran quadre “Sense títol” que ens portava a les obres d’Antoni Tàpies.
La cultura pop també hi era present amb dos parells de bambes penjades de les branques d’un arbre, un mur fet de grans roques que s’havia pintat amb estampats d’una coneguda marca de roba juvenil, roba estesa, una gran espiral de robes de colors en un marge de terra.
Molt aplaudides foren les lectures de diferents poesies, “La vaca cega” de Joan Maragall intercalada amb “La vaca suïssa” de Pere IV i més endavant un poema de Maria Mercè Marçal acompanyat al violí.
En arribar a la Font del Molí hi havia un gran arbre de Nadal on es cantà el “Fum, fum, fum!” i un gargoler (que és com s’anomena a Conesa al boix grèvol) carregat de pomes. I un cop els participants havien trobat la seva paraula regalada al inici de l’activitat i s’havien fet les corresponents fotos amb el bosc d’arbres-paraules-gent, l’ajuntament de Conesa obsequià a tothom amb una copa de cava fresc, coca i galetes.